Quin fàstic, la primavera hi és, amb flors i pol·len, em fa mal llagrimeig força i necessito molts mocadors, tot i això m’agrada em torna boig amb els seus colors, olors i formes, flora i fauna. De tots ells els ocells.
Tan sols a 3 m del meu escriptori vaig penjar una menjadora, feta amb les meves mans, on els poso cacauet mol; l’aigua hi és també un altre reclam per atreure’ls.
N’hi ha algunes espècies que ens visiten: Pardal comú (Passer domesticus), Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), mascles i femelles encara que tan sols he pogut fer fotos de les femelles d’aquestes dues últimes.
El millor testimoni és fer fotografies, tal qual, sense trucatges ni mentides. Som-hi.
Uns hobis molt macos Vicente.Natura.i ecologia ocells,i poder recollir el record gràfic del moment.Apasionant
M'agradaM'agrada
Gràcies Pere pel teu comentari.
M'agradaM'agrada
Gràcies pel teu comentari Pere, en realitat soc un boig de la natura.
M'agradaM'agrada
⁷dues coses Vicente. La primera foto on és ? Quan dius a 3 m. de l’escritori, ės de Terrassa ? I una altre cosa, quan disparas ,els ocells veig que no s’espanren. Et felicito , un molt bon reportatge …
M'agradaM'agrada
Gràcies pel teu interès i preguntes. Si és a la terrassa de casa meva aquí a Terrassa, vaig instalar una menjadora. Quan els ocells mengen per molt de temps, agafan una mica de confiança i seguretat, doncs no s’espanten.
M'agradaM'agrada