De tant en tant les notícies hi parlen de l’Espanya buida, de l’envelliment de les pobles, de la sortida dels veïns cap a altres indrets amb millors serveis. Tanquen cases seves, podria ser per l’eternitat, i que de mica en mica el temps les derruirà, les enfonsarà.
Ho està fent bé l’ésser humà? Anar-hi a nuclis urbans amb excessiva població amb ganes de menjar-se el món i de consumisme salvatge.
Pot ser que les pandèmies que ens flagel·len, el canvi climàtic que ens castiga, que l’absència de milers d’espècies animals i vegetals que ho hem devorat ja no ens ajudin, pot ser que girem cua cap al lloc d’aquell poble que ens va veure néixer i créixer, per recuperar els temps perduts. Pot ser que re fundaríem Iran.
Iran és un poble del municipi de Pont de Suert a l’Alta Ribagorça Lleida – Catalunya. Situat a 1.280 m d’altitud al vessant oriental de la vall de Noguera del Tor.
El poble està comunicat per una carretera asfaltada que surt del km 7 de la via L-500.
L’atractiu de la pobla són l’arquitectura de cases seves, fetes amb pedra, fang, sorra, cal i fusta, que van transcendir els segles, però que l’abandonament ja ha enfonsat algunes d’elles.
El seu principal patrimoni és l’església romànica de Sant Climent, construïda al segle XI i categoritzada com Monument.
Avui hi ha dues o tres famílies que hi viuen.
Església de Sant Climent 
Iran no mereix desaparèixer.
fotoisender.wordpress.com 
Definitivamente cada país tiene lugares hermihermosos, e ahí la importancia de cuidar nuestro planeta que a la final es nuestra casa
M'agradaM'agrada
Clara, gracias por tu comentario. Me agradan mucho los pueblos pequeños, la naturaleza sobretodo, por eso comparto fotografia. Me siento alagado porque estos lugares hayan despertado tu interes.
M'agradaM'agrada